dimecres, 19 de desembre de 2012

Cal que canviem les nostres pràctiques (Editorial de la revista DIM-24)


Els recents estudis de l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), PIRLS (Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora) i TIMSS (Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències), deixen un cop més en evidència que "estem fent malament les coses a les nostres aules ". Perquè si els resultats de la nostra actuació educativa són dolents, vol dir que els agents educatius - des dels estaments polítics fins a les aules, sense oblidar les famílies i el context social - ho estem fent malament.

Encara que el nostre sistema educatiu estigui obsolet i en molts centres no disposem de tots els recursos - humans i tecnològics - que serien desitjables, qüestions que s'haurien d'abordar seriosament i corregir, no puc creure que aquesta sigui la causa que tants dels nostres estudiants estiguin tan malament en competències tan bàsiques com la comprensió lectora. I això és el que ens diuen els informes. Ho diuen avui, que tenim crisi, retallades i un alumnat cada cop més heterogeni, però també ho s'enunciaven els informes d'anys enrere quan disposàvem de més recursos, sota els governs de diferents partits.

Quantes evidències més necessitarem per adonar-nos que la clau està, "sobretot", en el canvi de les metodologies de treball i d'avaluació que utilitzem en les classes?

Per què s'utilitzen metodologies ineficaces a les classes? Des del meu punt de vista, i sense obviar les altres problemàtiques ja exposades, es deu a la manca de "formació adequada" dels docents. Com no dubtem de l'enorme treball que realitzen i de la seva dedicació, entenem que si no ho fan millor és perquè no saben.

Per descomptat sabem que "de vegades" el problema està en que "no poden" fer-ho millor per manca de recursos, però afortunadament "la majoria" dels casos si hi ha recursos suficients, i no obstant això els resultats obtinguts també són insuficients.

Potser alguns pensin que ja s'ofereixen molts cursos de formació, però la qüestió és que els professors més que molta formació el que necessiten és "la formació adequada" i funcional que doni resposta als problemes del seu context (alumnat amb determinades problemàtiques, entorns amb pocs recursos ...). I aquesta formació, la formació que es necessita, vistos els resultats, és clar que no s'està donant.

El món ha canviat, i amb ell la cultura que les institucions educatives han de transmetre a les noves generacions i les eines de què disposem per a fer-ho. I el que passa és que tenim un currículum obsolet, i tot i que  introduïm tímidament les noves tecnologies, en general les utilitzem malament o simplement per replicar les metodologies de l'escola d'abans, sense explotar el seu potencial com a suport per a la imprescindible innovació en les activitats de aprenentatge i d'avaluació.

"Si no acceptem que estem fent les coses malament, no canviarem, i seguirem fent les coses igual de malament. Hem de reconèixer els errors i aprendre d'ells".

No es tracta de buscar culpables, es tracta d'aprendre dels errors i buscar solucions. I en aquest necessari canvi de tots els àmbits del currículum, els suports TIC i metodologies com les que proposa el "currículum bimodal" tenen un paper imprescindible. Esperem que en aquesta nova REVISTA DIM-24 trobem tots algunes idees útils en aquest sentit.

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Per què les TIC a l’Educació? Què cal que faci l'Administració Educativa? 2/2



2.- Què cal que faci l’Administració Educativa? 

Tenim clar que cal integrar les TIC a l’Educació, i en l’article anterior “Perquè les TIC a l’Educació?”, hem donat els nostres arguments en tal sentit. Presentem a continuació una panoràmica general de les actuacions que al nostre parer haurien de realitzar l’Administració Educativa i els titulars de centres docents per tal d’assolir una adequada integració de la tecnologia a l’Educació,  i el què és més important, la conseqüent millora en la formació de tots els estudiants.

Afortunadament, moltes d’aquestes actuacions  - no totes - no només s’han posat en marxa des de ja fa anys, sinó que també ho han fet de manera adequada i amb uns resultats acceptablement bons, si tenim en compte que sempre ens movem dins d’unes restriccions econòmiques que no permeten fer tot el què es voldria.

Deixem a discreció del lector, i dels propis responsables de dur a terme aquestes actuacions, la valoració en cada cas de fins a quin punt s’han fet bé les coses, o s’estan fent bé en l’actualitat. Malgrat tot, en alguns casos sí incloem en els apartats següents el nostre parer sobre com s’haurien de desenvolupar les actuacions.


1.- Tenir un pla. Primer de tot cal que l’Administració Educativa tingui un pla d’actuació, que inclourà els aspectes que s’enumeren en aquest article i que serà periòdicament avaluat per tal de poder introduir els ajustaments necessaris i assegurar la seva eficàcia.

Aquest pla convé que compti amb l’acceptació i compromís de la comunitat educativa.

2.- Dotació de les infraestructures adequades. Si no tenim TIC, no podem usar-les a l’Educació, i si volem usar bé les TIC, cal que aquestes siguin les adequades (p.e. suficient ample de banda d’Internet…). Hi haurà tres àmbits principals d’actuació:

- Les infraestructures que necessita la pròpia Administració Educativa, per tal d’aprofitar els avantatges que pot comportar la tecnologia per a  millorar l’eficàcia i l’eficiència de les seves tasques (p.e. bases de dades amb una àmplia i actualitzada informació sobre tots els centres docents), i també per a facilitar la integració de les TIC  als centres (p.e. portal TIC xtec, disposar de servidors centralitzats que ofereixin espai pels blocs docents i dels centres...)

- Els centres docents. Caldrà facilitar als centres docents infraestructures tant per a facilitar la seva gestió administrativa (secretaria...) com per a facilitar els processos d’ensenyament, aprenentatge i tutoria

I quines són aquestes infraestructures? En un article anterior, Fullde ruta (1): integrant les RIC a l’Educació... avui fem una proposta dels elements més indispensables, així com sobre prioritats i fases a seguir.


- Les llars dels estudiants. També convindrà promoure i incentivar que a cada llar hi hagi quan de menys un ordinador connectat a Internet, element indispensable per a poder gaudir també dels avantatges que comporta viure a la “Era Internet”.

3.- Formació. Per a fer un bon ús de les TIC i poder aprofitar les seves aportacions i avantatges potencials, cal que tots els usuaris tinguin una adequada formació en el seu maneig i especialment en les aplicacions de la tecnologia al seu camp d’activitat. Considerem aquí quatre col.lectius als que cal formar:

- Personal administratiu dels centres docents i de l’Administració.

- Professorat, que requereix una formació no només tècnica (competència digital), sinó sobre tot sobre “didàctica digital”: activitats d’ensenyament, d’aprenentatge i de tutoria realitzades amb el suport de les TIC amb uns plantejaments innovadors que facilitin una millora dels aprenentatges dels estudiants i del seu rendiment acadèmic. 

A l’article Fullde ruta (1): integrant les TIC a l’Educació... avui”, ja fem una proposta al respecte,  basada en un estudidel grup DIM. A més a més proposem una formació bàsica molt pràctica y aplicada  a la realitat de les infraestructures de cada centre i de les necessitats del professorat i l’alumnat basada en uns seminaris presencials – generalment trimestrals - “in situ” i en l’acció de recolzament permanent d’un dels professors de cada centre que actua com a “professor assessor”. Un bon sistema complementari de formació on-line (complementat pel que ofereixen institucions com el Col.legi de Llicenciats, l'Associació ESPIRAL o Rosa Sentat) permetrà  ampliar la formació TIC en profunditat i en temàtiques al professorat que ho desitgi. 


No oblidem que tenim un preocupant 30% “estructural” de fracàs escolar - des de sempre- al final de l’etapa obligatòria, i que només si fem coses diferents (i encertades, és clar) podrem millorar aquesta tremenda realitat. I ara les TIC ens permeten assajar noves metodologies, ens ofereixen múltiples oportunitats d’innovar organitzant noves activitats d’ensenyament i d’aprenentatge.

- Alumnat, que haurà de desenvolupar també la seva competència digital i informacional (veure aspectes a considerar), amb especial atenció a la utilitat dels recursos TIC per a l’aprenentatge autònom i permanent que necessitarà desenvolupar al llarg de tota la vida.

Actualment el Departament d'Ensenyament està elaborant un nou document que concreta la competència digital pels nivells educatius de Primària i també d'ESO.

- Famílies. Especialment en els nivells educatius de l’ensenyament obligatori, s’hauria de vetllar per tal que l’Escola – potser amb el suport dels Ajuntaments - assegurés una formació digital bàsica a tots els pares i mares. A més a més, s’haurien d’organitzar sessions informatives pels pares a fi d’orientar-los sobre l’ acompanyament dels seus fills en els estudis i també sobre l’adequat seguiment i control  de l’ús que els estudiants fan de les TIC a casa.  

4.- Recursos multimèdia. El maquinari requereix programari, i si disposem de dispositius digitals es tracta d’aprofitar tot el que ens puguin aportar: múltiples canals de comunicació interpersonal y entorns per a realitzar gestions (compres, estudi, treball...) i infinites fonts d’informació i recursos per a l’aprenentatge a Internet, entre les que destacarem els recursos multimèdia elaborats especialment pel món educatiu. Entre els recursos multimèdia que cal que els centres disposin en el seu sistema informàtic o als que puguin accedir a través dels serveis de la web 2.0, distingim:

- Recursos de suport als entorns educatius: programes per a la gestió d’escola, gestió de tutories, espai web per a l’allotjament de blogs i altres aplicatius (blocs de centre i dels professors...), editors per a l’elaboració de materials didàctics, plataformes educatives...

- Recursos multimèdia didàctics: programes i “apps” (aplicacions per a tauletes digitals) sobre temes concrets, plataformes de continguts educatius, llibres de text digitals... Afortunadament molts d’aquests recursos es poden trobar gratuïtament a Internet o als portals institucionals de la Conselleria d’Educació (p.e el portal edu365) i a més a més hi ha una cada vegada més bona i amplia oferta del món editorial. 

Cal destacar aquí també la excel.lent feina d’alguns professors i institucions que elaboren, recopilen  i comparteixen gratuïtament recursos educatius multimèdia, com per exemple el col.lectiu Genmagic que lidera el professor Roger Rey.

- Recursos d’aplicació general, que també resulten útils i cada cop més imprescindibles als entorns educatius: editors de textos, editors de presentacions multimèdia, correctors ortogràfics i traductors, editors d’imatges i de vídeo...

5.- Personal de suport. La integració de les TIC als centres educatius, genera una sèrie de treballs associats que exigeixen dedicació i nous rols professionals:

- Tècnics de manteniment. Quan un centre disposa d’intranet en tot el centre, plataforma educativa, molts ordinadors...  necessita un tècnic a temps total o parcial per tal de tenir sempre les infraestructures a punt.

A més a més pot convenir tenir contractat un servei extern per a la reparació dels aparells més enllà de la seva garantia.

- Coordinador docent TIC. A més a més de disposar d’un tècnic de manteniment, també caldrà que algun dels professors del centre assoleixi el rol de “coordinador docent TIC”  (veure algunes de les seves funcions) que també actuarà com a “professor assessor” dels companys després dels seminaris formatius bàsics “in situ” per tal d’ajudar-los quan calgui en un bon ús didàctic de les TIC. 

Aquesta activitat tindrà assignades unes hores setmanals i haurà d’ésser reconeguda dins del pla docent dels professors que les desenvolupin.

6.- R+D+I. L’Administració Educativa també hauria de promoure, incentivar i coordinar actuacions de Recerca, desenvolupament i Innovació:

- Investigacions sobre les possibilitats educatives de determinats recursos TIC. Es farà mitjançant convenis de col.laboració amb empreses i universitats.

- Experimentacions a les aules sobre l’ús didàctic de determinats recursos TIC per part de professorat especialment innovador.

- Concursos (uns adreçats a professors i altres adreçats a editorials) per a la cerca de “bones pràctiques” en l’ús educatiu de les TIC i per a promoure la creació de “bons materials didàctics”.
 
- Avaluació dels programes d’integració de les TIC que es realitzin: dotacions d’infraestructures i formació, impacte de determinades tecnologies en els aprenentatges i rendiment del alumnat...

L’Administració haurà de realitzar actuacions per tal de que els resultats de totes aquestes actuacions tinguin una màxima difusió entre la comunitat educativa: a través del portal institucional de la Conselleria d’Educació, a través de tots els mitjans de comunicació i en diverses publicacions educatives i actes presencials (jornades, congressos...).

Per què no organitzar un esdeveniment anual com el BETT anglès?

7.- Ajustaments del Sistema Educatiu. Els vertiginosos canvis culturals que lideren les TIC i la introducció de noves eines tecnològiques a la societat i a les escoles, exigirà progressius ajustaments del Sistema Educatiu:


- Revisar els objectius educatius de cada etapa. El món i la cultura han canviat molt en les darreres dècades. Igual que fa unes dècades les calculadores ens van alliberar de tenir que aprendre complexes operacions i de tenir que realitzar càlculs feixucs mentalment, ara els dispositius digital i Internet ens alliberen de tenir que memoritzar moltes dades i de tenir que saber realitzar  moltes tasques abans imprescindibles... tot i que també ens exigeixen nous aprenentatges (la competència digital i per tractament de la informació) per tal de poder fer front als requeriments de la complexa i variable societat actual.

Els objectius de l’escola sempre han estat acostar la cultura als estudiants per tal que aquests puguin desenvolupar-se en ella com a ciutadans bons, útils i feliços. Com a ciutadans que puguin adaptar-se al mitjà, i si cal, puguin contribuir a transformar-lo positivament. Si la cultura ha canviat, els objectius educatius de l’escola també han de canviar.

- Considerar noves metodologies que es poden aplicar amb el suport dels recursos TIC. Veure: Técnicasdidácticas con TIC
 

- Modificar els sistemes d’avaluació. Avui, quan tenim que fer qualsevol activitat, sempre tenim al nostre abast eines per a l’accés a la informació i pel seu processament (p.e.: tenim calculadores, tenim Internet...) i això s’ha de tenir en compte a l’hora de fixar els objectius educatius, en els processos d’aprenentatge i en l’avaluació de l’alumnat.  Veure: “Quèés el currículum bimodal

.

- Considerar ajustos en l’organització dels espais del centre, dels alumnes i dels temps de les activitats educatives que s’hi realitzen. Els nous objectius, les noves eines tecnològiques disponibles, les noves metodologies que ara podem i convé aplicar... demandaran moltes vegades canvis en les formes tradicionals de compartimentar els espais de treball, la temporalització de les activitats i la manera de classificar els alumnes en grups classe. I caldrà proporcionar orientacions i facilitar-ho.

També caldrà tenir-ho molt present en dissenyar nous centres docents.

- Considerar el nou paper de les famílies (com a ens educatiu i alhora com a ens que requereix també una formació continuada) y de l’entorn del centre, considerant l’entorn físic proper (barri, ciutat...) i l’entorn global a través d’Internet.

I a tot això cal afegir la necessitat de que l’Administració Educativa ofereixi a més a més un bon servei d’informació personal i personalitzada – no només a través d’un espai web- a professors, directors de centres educatius, famílies i agents educatius en general sobre tots aquests aspectes que s’han presentat aquí.

Tot i que aquest servei té un cost, molt més gran és el cost de temps perdut pels agents educatius quan necessiten saber quelcom i no ho troben, el que duu moltes vegades a actuar de manera equivocada i genera encara més malestar i més hores perdudes.

Finalment destaquem també la conveniència de tenir una bona xarxa social educativa a disposició de tots els professors, on també es vehiculessin els aspectes relacionats amb les actuacions que aquí hem descrit: formació,  recursos educatius multimèdia, plans d’actuació en infraestructures, actuacions de R+D+I, promoció i incentivació dels ajustos necessaris del sistema educatiu...

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Continguts digitals Educaline i millora dels aprenentatges: memòria de una recerca

Durant el curs 2011-2012 en el grup de recerca "Didàctica i Multimèdia"  (DIM-UAB) hem realitzat la investigació "Ús didàctic dels continguts digitals EDUCALINE", en la qual més de 100 professors de 23 centres docents d'ensenyament primari i d'ESO, van aplicar a les seves classes diverses activitats d'ensenyament i aprenentatge amb el suport dels llibres de text digitals EDUCALINE per tal d'identificar els millors models d'aplicació didàctica i els avantatges que poden proporcionar.

De l'estudi, la memòria completa es pot consultar al portal de la investigació <http://peremarques.net/educaline/>, es desprèn que al 81% del professorat i al 92% de l'alumnat els agrada utilitzar aquests recursos, que són valorats molt positivament per la seva qualitat i utilitat, encara que els docents consideren que convindria disposar de més continguts per a satisfer totes les demandes del currículum i les necessitats d'alumnes.

Les funcionalitats més utilitzades han estat les presentacions per a pissarra digital i els altres continguts digitals EDUCALINE accessibles amb els sistemes de recerca, que els professors han utilitzat com a suport en les seves explicacions magistrals. També la realització de tasques pels alumnes en l'entorn de treball dels estudiants, accessible al centre docent i també des de casa.

Respecte als avantatges potencials que poden obtenir utilitzant els llibres de text digitals EDUCALINE, més del 90% dels professors considera que proporcionen molts nous recursos que milloren la comprensió, l'atenció i la implicació de l'alumnat, facilitant una renovació metodològica orientada a la innovació didàctica ... i a més faciliten l'adquisició de competències TIC.

I a tot això, més del 80% del professorat afegeix que millora la memòria visual, facilita la individualització i el treball autònom dels estudiant, el desenvolupament de la imaginació i la creativitat, realitzar experiments, l'avaluació contínua, treballar les "intel · ligències múltiples"..., considerant també que facilita l'ensenyament, l'aprenentatge i l'assoliment dels objectius educatius, augmentant la satisfacció, motivació i autoestima docent. No obstant això, encara que el 74% dels professors considera que no augmenta la distracció dels alumnes a classe, per la meitat dels professors no queda clar que potenciï la reflexió i el coneixement crític, ni que s'aprofiti més el temps a classe o que es millori el comportament.

Amb tot, no tot han estat avantatges, també han sorgit problemàtiques. Problemes tècnics: problemes de connexió i velocitat a Internet en els centres, manca d'ordinadors personals (en les classes ia casa), manca de connexió a internet en algunes llars... I altres problemàtiques que han incidit en el treball dels professors i els estudiants, i de vegades han inhibit una major utilització d'aquests recursos, especialment: la falta de continguts digitals adequats per atendre tot el currículum, els hàbits i recursos previs dels docents, l'increment significatiu de treball i temps que suposa (buscar i revisar el material i preparar les classes, tenir els equips de l'aula a punt), la realització d'exercicis per assaig error i sense pensar per part dels estudiants ...

No obstant el balanç entre avantatges i inconvenients resulta molt favorable. I més si considerem que 2 de cada 3 professors considera que els estudiants aprenen més, opinió que comparteixen el 75% dels seus alumnes, encara que no tots els docents observen que hi hagi una millora en les qualificacions acadèmiques dels estudiants. En qualsevol cas, aquesta millora en els aprenentatges és major en els alumnes que ja van bé en les assignatures i en aquells als quals els costa però treballen i solen aprovar, mentre que s'aprecia un impacte menor en els estudiants que encara treballant no solen aprovar l'assignatura i en el grup dels alumnes desmotivats que no solen treballar.

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Per què les TIC a l’Educació? Què cal que faci l'Administració Educativa? 1/2

1.- Per què les TIC a l’Educació?


Presentem a continuació sis raons de pes, i altres conseqüències beneficioses, que es desprenen de la utilització de les TIC per part de l’alumnat.

1.- Competència  digital i informacional de l’alumnat. Cal que els alumnes desenvolupin les seves competències digitals i informacionals, ja que la societat on vivim és digital (plena de tecnologia TIC) i exigeix als seus ciutadans que la utilitzin bé. I les persones que tenen aquestes competències a més a més tenen la possibilitat d’aprofitar les TIC que ofereix la societat per tal de desenvolupar-se millor, adaptar-se millor, trobar millors treballs, etc. 

Es diu, i això provoca confusions, que els nostres alumnes joves són “nadius digitals” (afortunada expressió de Marc Prensky) i que saben molt de TIC. Però aquesta metàfora provoca confusions, perquè és una veritat a mitges... És veritat que els joves saben molt de TIC, però sabem molt sobre l’ús – vinculat als seus interessos - que fan de les TIC: videojocs, cercar música i pel.lícules, xarxes socials... I ens podem preguntar: els joves tenen bon judici crític quan fan cerques a Internet?, saben fer un ús intel.ligent dels programes i apps per a aplicar-los a la resolució de problemes reals importants pels estudis o el treball? Tot això..., i moltes habilitats, coneixements i actituds més que integren la competència digital, requereixen MOLT temps de pràctica i bon mestratge.

Per això, i per la importància de la competència digital avui en dia per a tots els ciutadans, cal assegurar el seu aprenentatge a l’escola a l’etapa de l’ensenyament obligatori. I cal que s’aprengui amb els ordinadors i altres dispositius digitals. Per això no poden tenir por de que els alumnes estiguin molt (entre un 30% y un 50% del temps d’escola) connectats a Internet... perquè els tenim que educar a ells com a persones morals i usuàries intel.ligents d’Internet. L’aprenentatge d’un ús crític i 
intel.ligent de les TIC és com l’aprenentatge del muntar en bicicleta, cuinar o fer servir la calculadora científica: cal disposar de bicicleta, forn o calculadora, i exigeix moltes hores de pràctica. NO es pot aprendre només amb explicacions teòriques. 

2.- Productivitat. Un bon ús de les TIC ens fa més productius: fem la mateixa feina en el menys temps, o fem millor la feina o realitzem tasques noves que abans no podíem fer...

La informàtica és la tecnologia s’ocupa del tractament automàtic de la informació, i Internet és una xarxa mundial per a la informació, comunicació i realització de tot tipus d’activitats (hi ha molt poques coses que puguem fer al món físic i no puguem fer a Internet també) moltes vegades amb “valor afegit” (no cal sortir de casa, més ràpid, més barat...)

Professors i alumnes no podem desaprofitar aquesta possibilitat d’assolir una major productivitat que ofereix un bon ús de les TIC. És com disposar d’un poderós robot cognitiu, que ens ajuda a fer moltes feines: escriure, calcular, crear bases de dades, cercar informació, estudiar, comunicar-nos, compartir, publicar, treballar amb altres...  Les TIC ens ajuden, sí, però la intel.ligència la hem de posar nosaltres, nosaltres som els que direm a les màquines què han de fer (la calculadora científica ens pot ajudar molt, però com nosaltres no sapiguem resoldre el problema... de poc ens servirà)

Quin professor prepara apunts o esquemes de l’assignatura només a ma o amb la màquina d’escriure? Qui es desplaça a la biblioteca per  a cercar informacions que ja sap que pot obtenir també a Internet?

I no tinguem por del “copia i enganxa”. Si fem que els alumnes tinguin que explicar i argumentar els seus treballs a tota la classe (i al professor) davant la pissarra digital, ja no importarà que els estudiants “es documentin” a Internet. Vegeu aquí per què

3.- Recurs didàctic per a innovar. Tenim problemes a l’escola. Un 30% llarg d’alumnes no aprèn el què considerem que hauria d’aprendre. I diem que fracassa: fracàs escolar.

Fracassen els alumnes, fracassa el professorat, fracassa l’escola, fracassa l’Administració Educativa, fracassen els pares, fracassa la societat... Hem de fer alguna cosa nova. Si seguim fent el que hem fet fins ara, el resultat òbviament serà el mateix: 30% de fracàs escolar.

Les TIC (maquinari, programari i materials multimèdia de suport) són com un enorme bagul de nous instruments, que... tal vegada... ens podran permetre fer coses noves, aplicar noves metodologies, que redueixin el fracàs escolar... tal vegada.

Sens dubte no n’hi ha prou amb els nous instruments, cal aplicar noves metodologies. Aquesta serà la clau. Metodologies com el currículumbimodal, que ens ajudarà a evolucionar els nostres sistemes d’ensenyament/aprenentatge i d’avaluació.
 
 
4.- Actualització curricular. Les TIC estan a tot arreu, i quasi totes les activitats i camps de coneixement reben les seves influències. 

Amb el seu suport, les tasques es realitzen de manera diferent a com ho fèiem abans: noves eines  arreu que modifiquen la manera de treballar i també ens permeten fer coses noves. Noves eines generals i també noves eines específiques de cada camp de coneixement que alhora passen a formar part  dels diferents camps de coneixement.

Les assignatures reben doncs nous continguts, al temps que les TIC faciliten també el treball dels seus continguts tradicionals, com passa en el cas de la utilització del Google Earth o les eines de geolocalització a la Geografia.

5.- Aprenentatge continu. Les persones que anem pel món amb un smartphone a la butxaca, o que disposem d’una tauleta digital o d’un ordinador... tenim a la nostra disposició (gairebé) tota la informació del món. És com si tinguéssim un  “geni” o un “mirallet màgic” a la butxaca, a qui poguéssim preguntat sempre tot el que necessitem saber. Fantàstic!

Sí,fantàstic!, però caldrà que sapiguem fer les preguntes adequades al “geni”, caldrà que sapiguem triar críticament entre les múltiples respostes que, sovint, ens donarà el “mirallet màgic”. I això només ho aprendrem, a l’escola o potser també a casa o al treball, després de MOLTES hores de pràctica:el bon pilot es fa amb moltes hores de vol.

Les persones que hem integrat els smartphones i estem sempre connectats a Internet, els qui hem evolucionat a i-persons,  som potencialment molt més poderoses que els altres "Homo Sapiens" perquè ens estem adaptant millor al nou escenari cultural, som gairebé omniscients. Podem saber-ho gairebé tot...quan ens convingui. No ens cal memoritzar les coses, tot i que sí es imprescindible tenir un bon vocabulari... altrament ens mancarien paraules per a fer al “geni” les preguntes adequades.  

A més a més, podem haver construït la nostra “memòriaauxiliar”, que és com una extensió virtual del nostre cervell, llibreta d’apunts o un “espai web personal” que ens facilita tenir molt més a mà les coses que considerem més útils per a les nostres activitats. 

6.-  Comunicació i multipresencialitat virtual. Les TIC ens permeten comunicar-nos amb qualsevol persona que tingui identitat digital i també fer coses gairebé de manera simultània en diversos llocs llunyans entre sí.

Som essencialment éssers socials, i amb les TIC podem ampliar el nostre camp d’actuació i interrelació: Podem ensenyar,aprendre, ajudar, demanar ajuda, compartir... podem tenir una vida més plena.

 Y  a més a més, treballar amb TIC amb els alumnes contribuirà a que desenvolupin:  

- Autonomia: Les TIC ens posen quasi tot al nostre abast, ens fan més autònoms.

- Presa de decisions: A Internet hi ha moltes coses, i cal que triem. Haurem d’aplicar criteris. 

- Desenvolupament de criteri:  Aplicarem criteris per a prendre decisions, que aniran bé o no, i així anirem aprenent.

- Aprenentatge a partir de l’error: A Internet podem fer moltes coses, tenim sempre moltes alternatives. Unes aniran bé, altres no, Aprendrem dels errors.

- Desenvolupament d’habilitats socials: Estem molt més en contacte amb d’altres: e-mail, xarxes...

-Treball col.laboratiu:  Les TIC ens ofereixen entorns “ad hoc” pel treball col.laboratiu a distància.

- Compartir i participar: Les TIC ens ofereixen molts entorns per a compartir (preguntes, materials, alegries, informacions...). I compartir en digital no es donar i de deixar de tenir jo la propietat del què comparteixo; compartir en digital es duplicar: quan comparteixo, es duplica el bé (sempre que la llei de la propietat intel.lectual o permeti).

- Creativitat: Tenir molta informació ens ajuda a ser creatius (la informació és matèria prima per a la creativitat). Tenir moltes eines diverses (com ens ofereix les TIC) ens permet trobar el nostre “talent” i poder ser creatius en el “nostre talent”.

.  Perseverança:  Les TIC, Internet... ens ofereixen tantes informacions , eines i oportunitats... que si persistim ho aconseguirem!

- Llengües: A Internet es veu la importància dels idiomes. Si tenim més idiomes disposem de més informació, de més eines, de més possibilitats... Tenim motius per a intentar aprendre idiomes...i tenim oportunitat de practicar i aprendre diversos idiomes.
  

Continuarà al proper article d'aquest bloc: Què cal que faci l'Administració Educativa?

dijous, 27 de setembre de 2012

Més dades positives sobre les aules 2.0: la clau és fer les coses bé

Veure el vídeo

Els ordinadors portàtils i les pissarres electròniques, part de l'anomenada Aula 2.0, poden ajudar a millorar l'ensenyament dels alumnes d'educació secundària.

Diverses investigacions dutes a terme pel Grup de Recerca "Didàctica, Innovació i Multimèdia" DIM-UAB (Aulas 2.0, Aulatice, Digital-Text, Educaline ...) han mostrat que per si sols aquests recursos no milloren el rendiment dels alumnes però que utilitzant les metodologies adequades amb bons continguts poden millorar les competències adquirides.

També es sintetitzen els principis del currículum bimodal, enfocament curricular que permet proporcionar una millor formació a l'alumnat més actual, amb una major atenció al desenvolupament competencial, i que pot incidir en una millora del seu rendiment acadèmic i en la reducció del fracàs escolar.


dijous, 30 d’agost de 2012

TAULETES DIGITALS O NETBOOKS? MODELS DIDÀCTICS


MODELS D’ACTIVITATS DIDÀCTIQUES AMB LES TAULETES DIGITALS

Imagen: Motorola Xoom
Com sabem, els aprenentatges dels estudiants depenen de les activitats que aquests realitzen i de l'esforç que posen en aprendre. Per això, disposar de sofisticats instruments didàctic-tecnològics no assegurarà que els alumnes aprenguin millor; la seva eficàcia dependrà de les metodologies didàctiques que s'apliquin, de l'adequació de les tasques als seus destinataris i de la manera com es gestionin les activitats de ensenyament i aprenentatge (motivació, tutorització ...).

A continuació es presenten alguns models didàctics d'ús de les tauletes digitals, que aprofiten les seves funcionalitats (moltes d'elles compartides amb els netbooks): fàcil portabilitat i connexió a la xarxa (tauleta = entorn d'aprenentatge mòbil), accés immediat a les infinites fonts d'informació d'Internet (tauleta = biblioteca), múltiples eines per processar la informació (editors gràfics i de text ..., tauleta = llibreta), tot tipus de canals comunicatius interpersonals (correu, missatges, fòrums, xarxes socials ...) per obtenir suport, compartir coneixement i recursos i per a la realització d'activitats col.laboratives (tauleta = canal per comunicar / compartir), aplicacions tipus simulador per realitzar experiments (tauleta = laboratori)...

A continuació es presenten uns models molt genèrics d'activitats d'aprenentatge que els estudiants desenvoluparan amb el suport de la tauleta digital, i que en general es poden aplicar a la majoria de les assignatures i cursos. Segons disposi el professor, aquestes activitats es realitzaran només puntualment, de tant en tant, o de manera habitual.

- Estudiar i realitzar exercicis amb aplicacions de continguts educatius. Disposant d'una tauleta digital, els estudiants disposaran de tres grans fonts de continguts educatius digitals:

- Les apps de continguts educatius elaborades específicament per les tauletes, que es poden trobar en mercats d'apps (algunes són gratuïtes). Actualment ja es poden trobar nombroses aplicacions sobre molts dels temes de les assignatures, que permetran donar suport i reforçar determinats aprenentatges dels estudiants mitjançant la realització d'exercicis de grafo-motricitat i pre-lectura, dibuix, ortografia i sintaxi, traducció i "listening", càlcul, reconeixement d'instruments i sons musicals, experiments amb simuladors, navegació per Google Earth...

En aquest apartat estarien també paquets d'aplicacions agrupades en forma de llibres de text digitals, que permeten treballar de manera coherent i sistemàtica els continguts de tota una assignatura.

- Els continguts educatius en línia, accessibles amb els navegadors de la tauleta. Per tant es pot accedir a la majoria dels continguts que s'han elaborat fins ara per funcionar amb els netbooks i ordinadors en general, incloent els llibres de text digitals. Molts són gratuïts, com els que estan disponibles en els portals de les conselleries d'Educació i als webs d'alguns professors. A més hi ha els que han elaborat les editorials, que són de pagament.
Cal tenir en compte, però, que alguns d'aquests continguts en línia poden resultar inaccessibles (per exemple si estan en format flash i tenim una tauleta iPad, que no reconeix flash) o bé el seu accés i maneig pot resultar complicat (per raons de disseny de les pàgines o de la interacció inicialment prevista amb el ratolí ...).

- Els continguts educatius que prepari cada professor, i que pot posar a disposició dels seus alumnes a través de la seva pàgina web o bloc docent, des de la plataforma educativa del centre o utilitzant una app específica que faciliti als docents la creació d'exercicis per als seus alumnes.

En qualsevol cas, l'estudi d'uns continguts concrets i la realització dels seus exercicis es realitzaran per encàrrec del professor (i segons les tauletes de què disposi) a tots els seus alumnes o bé a alguns estudiants de manera individualitzada segons les necessitats d'aprenentatge de cada un.

Els exercicis solen ser autocorrectius, el que dóna molta autonomia d'aprenentatge als estudiants i allibera al professorat de les tasques de correcció. Si els exercicis no són autocorrectius es poden corregir col.lectivament a classe a la pissarra digital o bé organitzar altres sistemes com la "correcció entre iguals" (entre els propis alumnes), la correcció pels "alumnes especialistes" en aquest tema, o la correcció per part del professor de cada un dels treballs.

- Alumnes cercadors de recursos. De manera voluntària o per encàrrec del professor, es tractarà que alguns estudiants busquin recursos sobre un tema a Internet (en webs temàtics, YouTube, blocs ...) i els presentin el dia acordat a la pissarra digital a tota la classe. Els estudiants que presentin els materials els hauran explicar als seus companys, i també contestaran les seves preguntes.

- Alumnes professors. Per indicació del professor, un grup d'alumnes pot preparar una presentació multimèdia sobre un tema determinat de l'assignatura, i posteriorment exposar a la pissarra digital als seus companys i al professor, que faran preguntes i ho valoraran. Si en preparar la seva exposició temàtica ho requereixen, demanaran assessorament al professor, que els podrà orientar sobre el guió essencial, fonts d'informació,,,

- Alumnes investigadors: projectes i problemes (PBL). S'encarregarà a grups d'alumnes la realització de projectes "de la vida real", que impliquin la realització en grup col.laboratiu de diverses tasques: identificació del problema i organitzar l'equip, buscar informació, investigar i buscar possibles solucions i triar la més adequada, desenvolupar el projecte i, si s'escau aplicar, realitzar una autoavaluació i presentar-lo a tota la classe a la pissarra digital per a la seva valoració col · lectiva.

- Projectes diversos a proposta del professor o dels mateixos alumnes.
- Problemes complexos, divergents, amb múltiples possibles solucions a avaluar.
- Webquest (investigacions guiades) i “caceres del tresor” específiques.

Les funcionalitats de les tauletes digitals (portabilitat, font d'informació, eina multiusos, canal de comunicació ...) facilitaran als estudiants la realització del treball.

- Treballs col.laboratius de tota la classe al llarg del curs. Els estudiants, seguint les orientacions del professor i disposant de tableta digital, s'organitzen per realitzar treballs del tipus:

- Wiki glossari d'una assignatura: es determina el glossari, es busquen les definicions en diverses fonts i s'elabora una definició pròpia, es seleccionen imatges o altres elements multimèdia ...
- Revista digital (imprimible) trimestral de la classe, que inclourà diverses seccions: notícies de la classe, el que hem après, col.laboracions personals (poemes, relats, fotografies ...), etc.
- Bloc diari de l'assignatura: cada dia un parell d'alumnes fan un post amb una síntesi del que s'ha fet a classe.
- Wikis temàtiques / alumnes especialistes. Per indicació del professor, i segons interessos dels alumnes, es reparteixen els temes de l'assignatura entre tots els alumnes organitzats en grups. Cada grup elaborarà una wiki sobre el tema assignat (inclourà explicacions, imatges, vídeos, enllaços d'interès ...), i assessorarà en qüestions sobre aquest tema als seus companys quan ho requereixin. També poden elaborar una bateria de preguntes clau sobre el tema, que passaran als seus companys.

- Alumnes creadors i periodistes. Es tracta que els estudiants, utilitzant les prestacions de la tauleta de manera individual o en petits grups, realitzin activitats adequades a la seva edat i d'interès per a les assignatures que impliquin la creació d'un material. Al final, presentaran aquests materials a tota la classe a la pissarra digital, on els companys i el professor podran fer els seus comentaris i valoracions.

- Elaborar fitxes o muntatges multimèdia de notícies a partir de fotos capturades amb la seva càmera al barri o l'escola.
- Fer entrevistes d'àudio o vídeo a persones del barri, de la seva família ...
- Realitzar reportatges dins i fora de l'escola (el meu barri, esmorzars saludables ...) en format presentació multimèdia o vídeo.
- Elaborar contes, poemes i narracions multimèdia (en espanyol, en anglès ...)
- Fer muntatges musicals: cançons en anglès, compondre una música inèdita ...
- Produir vídeos tutorials que expliquen com fer una cosa determinada.
- Crear materials didàctics multimèdia sobre temes que puguin ser útils per als altres companys o per alumnes de cursos inferiors ...

- Realitzar exàmens amb apunts i accés a Internet. Com es suggereix en l'enfocament del "currículum bimodal" (veure http://peremarques.blogspot.com.es/2011/09/que-es-el-curriculum-bimodal-i.html), els exercicis de classe i exàmens que es refereixen a qüestions pràctiques (a "saber fer determinades coses") els alumnes haurien de poder fer-los sempre amb el suport dels seus apunts i Internet. Una tauleta digital serà instrument idoni per proporcionar aquest suport als estudiants.

- Activitats individuals quan cada alumne té una tauleta. Si cada estudiant disposa d'una tableta personal, és possible que els alumnes la utilitzen també per realitzar activitats com:

- Bloc personal de cada alumne. Cada alumne elabora un bloc, que també podran veure els seus companys i el professor. Inclourà una presentació personal, anotacions (post) sobre temes d’interès de l'autor, i també alguns de treballs que el professor mani fer concretament allà.
- Presa de notes i elaboració d'apunts (memòria auxiliar) mitjançant programes d'anotacions, mapes conceptuals, pòsters, programes dibuix a mà alçada ...
- Cada alumne fa "seu" llibre de l'assignatura. En format blog o wiki, cada alumne va recopilant informació sobre els temes de l'assignatura a mesura que es treballen a classe i va elaborant "seu" llibre de l'assignatura.
- Activitats a la xarxa social de la classe. Cada classe pot tenir una xarxa social tancada on els estudiants disposin d'un perfil, espais per compartir recursos (fotos, vídeos, documents ...), fòrums per anar deixant les seves opinions o dubtes sobre determinats temes ...

- En Educació Especial la tauleta digital serà útil per a alumnes amb determinades minusvalideses, per exemple:

- Alumnes amb poca visió o cecs: lectors de documents i OCR que tinguin la funció de lupa o de lectura de veu del document facilitaran la visió o audició d'aquest.
- Alumnes amb deficiències auditives: aplicacions de reconeixement de veu poden llegir en pantalla el que el professor o altres persones estan dient.

Tinguem en compte que si s'inverteix en tecnologia per acabar fent a classe el mateix que es feia abans, i a més a més no s'observen millores significatives en els aprenentatges dels estudiants, en realitat no s'ha invertit, simplement s'ha gastat en alguna cosa que no aporta valor afegit.

Encara que en molts casos el desitjable serà integrar els recursos TIC amb els suports tradicionals de les activitats d'aprenentatge (llibres i llibretes, murals, pòsters ...), la integració en les aules de les tauletes digitals (o, si s'escau dels netbooks) ha de comportar un canvi en la metodologia didàctica, en les activitats d'ensenyament i aprenentatge que es realitzen, buscant una millora en els aprenentatges dels estudiants i en el seu rendiment acadèmic.

Amb tot, és comprensible que en una primera etapa es segueixin utilitzant també els materials, recursos i activitats habituals abans de disposar de les tauletes. Manejar amb soltesa el dispositiu i descobrir el valor afegit dels nous models didàctics que ara es poden aplicar a l'aula amb les tauletes digitals pot requerir un temps de formació i experimentació.

Veure l'article complet aquí.