Per què les TIC a l’Educació? Què cal que faci l'Administració Educativa? 2/2

2.- Què cal que faci l’Administració Educativa? 

Tenim clar que cal integrar les TIC a l’Educació, i en l’article anterior “Perquè les TIC a l’Educació?”, hem donat els nostres arguments en tal sentit. Presentem a continuació una panoràmica general de les actuacions que al nostre parer haurien de realitzar l’Administració Educativa i els titulars de centres docents per tal d’assolir una adequada integració de la tecnologia a l’Educació,  i el què és més important, la conseqüent millora en la formació de tots els estudiants.

Afortunadament, moltes d’aquestes actuacions  - no totes - no només s’han posat en marxa des de ja fa anys, sinó que també ho han fet de manera adequada i amb uns resultats acceptablement bons, si tenim en compte que sempre ens movem dins d’unes restriccions econòmiques que no permeten fer tot el què es voldria.

Deixem a discreció del lector, i dels propis responsables de dur a terme aquestes actuacions, la valoració en cada cas de fins a quin punt s’han fet bé les coses, o s’estan fent bé en l’actualitat. Malgrat tot, en alguns casos sí incloem en els apartats següents el nostre parer sobre com s’haurien de desenvolupar les actuacions.

1.- Tenir un pla. Primer de tot cal que l’Administració Educativa tingui un pla d’actuació, que inclourà els aspectes que s’enumeren en aquest article i que serà periòdicament avaluat per tal de poder introduir els ajustaments necessaris i assegurar la seva eficàcia.

Aquest pla convé que compti amb l’acceptació i compromís de la comunitat educativa.

2.- Dotació de les infraestructures adequades. Si no tenim TIC, no podem usar-les a l’Educació, i si volem usar bé les TIC, cal que aquestes siguin les adequades (p.e. suficient ample de banda d’Internet…). Hi haurà tres àmbits principals d’actuació:

- Les infraestructures que necessita la pròpia Administració Educativa, per tal d’aprofitar els avantatges que pot comportar la tecnologia per a  millorar l’eficàcia i l’eficiència de les seves tasques (p.e. bases de dades amb una àmplia i actualitzada informació sobre tots els centres docents), i també per a facilitar la integració de les TIC  als centres (p.e. portal TIC xtec, disposar de servidors centralitzats que ofereixin espai pels blocs docents i dels centres...)

- Els centres docents. Caldrà facilitar als centres docents infraestructures tant per a facilitar la seva gestió administrativa (secretaria...) com per a facilitar els processos d’ensenyament, aprenentatge i tutoria. 

I quines són aquestes infraestructures? En un article anterior, “Fullde ruta (1): integrant les RIC a l’Educació... avui” fem una proposta dels elements més indispensables, així com sobre prioritats i fases a seguir.

- Les llars dels estudiants. També convindrà promoure i incentivar que a cada llar hi hagi quan de menys un ordinador connectat a Internet, element indispensable per a poder gaudir també dels avantatges que comporta viure a la “Era Internet”.

3.- Formació. Per a fer un bon ús de les TIC i poder aprofitar les seves aportacions i avantatges potencials, cal que tots els usuaris tinguin una adequada formació en el seu maneig i especialment en les aplicacions de la tecnologia al seu camp d’activitat. Considerem aquí quatre col.lectius als que cal formar:

- Personal administratiu dels centres docents i de l’Administració.

- Professorat, que requereix una formació no només tècnica (competència digital), sinó sobre tot sobre “didàctica digital”: activitats d’ensenyament, d’aprenentatge i de tutoria realitzades amb el suport de les TIC amb uns plantejaments innovadors que facilitin una millora dels aprenentatges dels estudiants i del seu rendiment acadèmic. 

A l’article “Fullde ruta (1): integrant les TIC a l’Educació... avui”, ja fem una proposta al respecte,  basada en un estudidel grup DIM. A més a més proposem una formació bàsica molt pràctica y aplicada  a la realitat de les infraestructures de cada centre i de les necessitats del professorat i l’alumnat basada en uns seminaris presencials – generalment trimestrals - “in situ” i en l’acció de recolzament permanent d’un dels professors de cada centre que actua com a “professor assessor”. Un bon sistema complementari de formació on-line (complementat pel que ofereixen institucions com el Col.legi de Llicenciats, l'Associació ESPIRAL o Rosa Sentat) permetrà  ampliar la formació TIC en profunditat i en temàtiques al professorat que ho desitgi. 

No oblidem que tenim un preocupant 30% “estructural” de fracàs escolar - des de sempre- al final de l’etapa obligatòria, i que només si fem coses diferents (i encertades, és clar) podrem millorar aquesta tremenda realitat. I ara les TIC ens permeten assajar noves metodologies, ens ofereixen múltiples oportunitats d’innovar organitzant noves activitats d’ensenyament i d’aprenentatge.

- Alumnat, que haurà de desenvolupar també la seva competència digital i informacional (veure aspectes a considerar), amb especial atenció a la utilitat dels recursos TIC per a l’aprenentatge autònom i permanent que necessitarà desenvolupar al llarg de tota la vida.

Actualment el Departament d'Ensenyament està elaborant un nou document que concreta la competència digital pels nivells educatius de Primària i també d'ESO.

- Famílies. Especialment en els nivells educatius de l’ensenyament obligatori, s’hauria de vetllar per tal que l’Escola – potser amb el suport dels Ajuntaments - assegurés una formació digital bàsica a tots els pares i mares. A més a més, s’haurien d’organitzar sessions informatives pels pares a fi d’orientar-los sobre l’ acompanyament dels seus fills en els estudis i també sobre l’adequat seguiment i control  de l’ús que els estudiants fan de les TIC a casa.  

4.- Recursos multimèdia. El maquinari requereix programari, i si disposem de dispositius digitals es tracta d’aprofitar tot el que ens puguin aportar: múltiples canals de comunicació interpersonal y entorns per a realitzar gestions (compres, estudi, treball...) i infinites fonts d’informació i recursos per a l’aprenentatge a Internet, entre les que destacarem els recursos multimèdia elaborats especialment pel món educatiu. Entre els recursos multimèdia que cal que els centres disposin en el seu sistema informàtic o als que puguin accedir a través dels serveis de la web 2.0, distingim:

- Recursos de suport als entorns educatius: programes per a la gestió d’escola, gestió de tutories, espai web per a l’allotjament de blogs i altres aplicatius (blocs de centre i dels professors...), editors per a l’elaboració de materials didàctics, plataformes educatives...

- Recursos multimèdia didàctics: programes i “apps” (aplicacions per a tauletes digitals) sobre temes concrets, plataformes de continguts educatius, llibres de text digitals... Afortunadament molts d’aquests recursos es poden trobar gratuïtament a Internet o als portals institucionals de la Conselleria d’Educació (p.e el portal edu365) i a més a més hi ha una cada vegada més bona i amplia oferta del món editorial. 

Cal destacar aquí també la excel.lent feina d’alguns professors i institucions que elaboren, recopilen  i comparteixen gratuïtament recursos educatius multimèdia, com per exemple el col.lectiu Genmagic que lidera el professor Roger Rey.

- Recursos d’aplicació general, que també resulten útils i cada cop més imprescindibles als entorns educatius: editors de textos, editors de presentacions multimèdia, correctors ortogràfics i traductors, editors d’imatges i de vídeo...

5.- Personal de suport. La integració de les TIC als centres educatius, genera una sèrie de treballs associats que exigeixen dedicació i nous rols professionals:

- Tècnics de manteniment. Quan un centre disposa d’intranet en tot el centre, plataforma educativa, molts ordinadors...  necessita un tècnic a temps total o parcial per tal de tenir sempre les infraestructures a punt.

A més a més pot convenir tenir contractat un servei extern per a la reparació dels aparells més enllà de la seva garantia.

- Coordinador docent TIC. A més a més de disposar d’un tècnic de manteniment, també caldrà que algun dels professors del centre assoleixi el rol de “coordinador docent TIC”  (veure algunes de les seves funcions) que també actuarà com a “professor assessor” dels companys després dels seminaris formatius bàsics “in situ” per tal d’ajudar-los quan calgui en un bon ús didàctic de les TIC. 

Aquesta activitat tindrà assignades unes hores setmanals i haurà d’ésser reconeguda dins del pla docent dels professors que les desenvolupin.

6.- R+D+I. L’Administració Educativa també hauria de promoure, incentivar i coordinar actuacions de Recerca, desenvolupament i Innovació:

- Investigacions sobre les possibilitats educatives de determinats recursos TIC. Es farà mitjançant convenis de col.laboració amb empreses i universitats.

- Experimentacions a les aules sobre l’ús didàctic de determinats recursos TIC per part de professorat especialment innovador.

- Concursos (uns adreçats a professors i altres adreçats a editorials) per a la cerca de “bones pràctiques” en l’ús educatiu de les TIC i per a promoure la creació de “bons materials didàctics”.

 

- Avaluació dels programes d’integració de les TIC que es realitzin: dotacions d’infraestructures i formació, impacte de determinades tecnologies en els aprenentatges i rendiment del alumnat...

L’Administració haurà de realitzar actuacions per tal de que els resultats de totes aquestes actuacions tinguin una màxima difusió entre la comunitat educativa: a través del portal institucional de la Conselleria d’Educació, a través de tots els mitjans de comunicació i en diverses publicacions educatives i actes presencials (jornades, congressos...).

Per què no organitzar un esdeveniment anual com el BETT anglès?

7.- Ajustaments del Sistema Educatiu. Els vertiginosos canvis culturals que lideren les TIC i la introducció de noves eines tecnològiques a la societat i a les escoles, exigirà progressius ajustaments del Sistema Educatiu:

- Revisar els objectius educatius de cada etapa. El món i la cultura han canviat molt en les darreres dècades. Igual que fa unes dècades les calculadores ens van alliberar de tenir que aprendre complexes operacions i de tenir que realitzar càlculs feixucs mentalment, ara els dispositius digital i Internet ens alliberen de tenir que memoritzar moltes dades i de tenir que saber realitzar  moltes tasques abans imprescindibles... tot i que també ens exigeixen nous aprenentatges (la competència digital i per tractament de la informació) per tal de poder fer front als requeriments de la complexa i variable societat actual.

Els objectius de l’escola sempre han estat acostar la cultura als estudiants per tal que aquests puguin desenvolupar-se en ella com a ciutadans bons, útils i feliços. Com a ciutadans que puguin adaptar-se al mitjà, i si cal, puguin contribuir a transformar-lo positivament. Si la cultura ha canviat, els objectius educatius de l’escola també han de canviar.

- Considerar noves metodologies que es poden aplicar amb el suport dels recursos TIC. Veure: “Técnicasdidácticas con TIC”

 

- Modificar els sistemes d’avaluació. Avui, quan tenim que fer qualsevol activitat, sempre tenim al nostre abast eines per a l’accés a la informació i pel seu processament (p.e.: tenim calculadores, tenim Internet...) i això s’ha de tenir en compte a l’hora de fixar els objectius educatius, en els processos d’aprenentatge i en l’avaluació de l’alumnat.  Veure: “Quèés el currículum bimodal”

.

- Considerar ajustos en l’organització dels espais del centre, dels alumnes i dels temps de les activitats educatives que s’hi realitzen. Els nous objectius, les noves eines tecnològiques disponibles, les noves metodologies que ara podem i convé aplicar... demandaran moltes vegades canvis en les formes tradicionals de compartimentar els espais de treball, la temporalització de les activitats i la manera de classificar els alumnes en grups classe. I caldrà proporcionar orientacions i facilitar-ho.

També caldrà tenir-ho molt present en dissenyar nous centres docents.

- Considerar el nou paper de les famílies (com a ens educatiu i alhora com a ens que requereix també una formació continuada) y de l’entorn del centre, considerant l’entorn físic proper (barri, ciutat...) i l’entorn global a través d’Internet.

I a tot això cal afegir la necessitat de que l’Administració Educativa ofereixi a més a més un bon servei d’informació personal i personalitzada – no només a través d’un espai web- a professors, directors de centres educatius, famílies i agents educatius en general sobre tots aquests aspectes que s’han presentat aquí.

Tot i que aquest servei té un cost, molt més gran és el cost de temps perdut pels agents educatius quan necessiten saber quelcom i no ho troben, el que duu moltes vegades a actuar de manera equivocada i genera encara més malestar i més hores perdudes.

Finalment destaquem també la conveniència de tenir una bona xarxa social educativa a disposició de tots els professors, on també es vehiculessin els aspectes relacionats amb les actuacions que aquí hem descrit: formació,  recursos educatius multimèdia, plans d’actuació en infraestructures, actuacions de R+D+I, promoció i incentivació dels ajustos necessaris del sistema educatiu...